FONT ROJA

El Parc Natural de la Font Roja guarda la millor manifestació de bosc mediterrani de tot Alacant. Exemplars d'alzines, aurons, freixes i roures formen una massa forestal únic. Per accedir al santuari de la Font Roja, on iniciarem l'excursió, hem de partir d'Alcoi. A la seva sortida en direcció Alacant per la N-340 part a la dreta la carretera AP 2001 que, en 11 km, ens condueix als aparcaments del santuari, on deixem els cotxes.

Recomanacions

Sabatilles o botes de muntanya. Roba apropiada a l'estació. Motxilla amb aigua i avituallament per picar a meitat de l'excursió (entrepà, fruita i fruits secs, etc.). Gorra, ulleres de sol, protector solar i labial. Màquina de fotos.

D'Interès:

El Santuari i el seu entorn. El bosc. Cova Gelada. Els miradors i les vistes. Els exemplars d'alzina, freixe, auró i roure. Els pous de la neu. L'interior del bosc. Mas de Tetuan i la seva teix centenari. Les vistes des del cim del Menejador. El conjunt de l'excursió.

SANTUARI DE LA FONT ROJA.

Iniciem l'excursió a l'esplanada del mateix santuari, on hi ha el centre de Visitants. Per unes escalinates vam pujar a on hi ha el restaurant i girem a esquerra per arribar aviat a la Glorieta dels Paellers.

Glorieta dels Paellers.

En aquesta glorieta, amb taules i paellers, trobarem les alzines més velles del Parc. Sortim d'ella i fem un gir a la dreta amb el camí, que aviat passa pel costat de cova Gelada, d'origen càrstic, que conserva una temperatura de 7 graus. El camí puja fins que arriba al Pla de la Mina.

PLA DE LA MINA.

Al Pla de la Mina trobem una reproducció d'un forn de calç i d'una carbonera. També hi ha un esplèndid mirador, al qual aconsellem pujar, per veure tant la bella factura del bosc de la cara nord que estem travessant com la vall que s'alça als seus peus, i la Serra de Mariola, una mica més lluny. Seguim pel camí i arribem al Pla dels Galers. Aquí observem com el carrascar forma una densa coberta vegetal, amb molsa i líquens adherits a la roca i als troncs dels arbres, pels quals també pugen les heures i altres lianes del bosc mediterrani. Més endavant arribem a l'alçada del Mirador de Pilat. Nova parada per gaudir d'una altra perspectiva de les anteriors vistes. Continuem caminant i arribem a Mas de Tetuan, exemple de vella explotació agrícola. Un centenari exemplar de teix cridarà la nostra atenció.

MAS DE TETUAN.

Abandonem el GR 7, que va cap a Ibi. El camí que portem fa un gir a esquerra, pujant lleugerament, fins que vam arribar a Cava Coloma, una de les antigues construccions emprades per a la conservació i l'ús de la neu. Seguim per la pista forestal i donem vistes a la solana de la serra, on la vegetació s'aclareix notablement. A dreta queden tres caves (Noguera, Simarro i Canyo), que podem visitar si disposem de temps. El camí fa una lleu baixada i ens condueix al costat d'un dipòsit d'aigua per a l'extinció d'incendis.

DIPOSIT D'AIGUA.

En el dipòsit d'aigua el camí que portàvem es bifurca. Rebutgem el de l'esquerra, pel que després baixarem. El que gira a la dreta puja a un refugi que tenim davant. Podem prendre-ho, però és millor pujar per la senda que surt a la seva esquerra (entre els dos camins) i que aviat ens deixa en l'esmentat refugi. Per darrere del refugi surt un camí que, travessant un carrascar de muntanya, amb exemplars rabassuts, ens deixa al cim del Menejador, esplèndid turó des del qual es veuen totes les muntanyes del voltant: Aitana, Maigmó ... i fins i tot el llunyà Mugrón d'Almansa, ja gairebé a La Manxa. També és visible la mar.

CIMA MENEJADOR.

Tornem des del cim del Menejador al refugi i al dipòsit d'aigua. Ara si prenem el camí que rebutgem en la pujada i que ara tenim a la nostra mà dreta. Seguint per ell, a uns 150 metres ens trobarem que surt una senda. La hem de prendre. La senda s'interna al bosc, un bosc meravellós, de follets. és cosa d'anar tranquils, ens envolta una alenada de màgia. El sender baixa, serpentejant pel bosc. En un moment trobarem restes d'una vella carbonera. Els troncs dels arbres, coberts de molses i líquens tenen una bella pàtina multicolor. Finalment, el sender s'acaba i acaba al Pla de la Mina. Des d'allà vam seguir pel camí d'anada fins al Pla dels Paellers i després al santuari. Hem gaudit d'una excursió única.